menu Menu
Poesia portuguesa (Com tradução para catalão de Joan Navarro) - 2ª Parte
Por Ricardo Gil Soeiro Publicado em Literatura, Poesia, Portugal a 2 de Março, 2023 1040 palavras
Poesia portuguesa (Com tradução para catalão de Joan Navarro) - 1ª Parte Anterior Poesia portuguesa Seguinte

14

O mundo dos pirilampos
invadiu minha lembrança.

E um coração pequeno
vai-me brotando dos dedos.

Federico García Lorca, Prelúdio

De mim só me lembro
de um segredo turvo,
sem culpa e sem enredos,
no poço sombrio da infância.
Suponho que existir é isto:
sucumbir, impiedosamente,
ao musgo podre da memória.
O lago deixando adivinhar o zumbido
de insectos que disputam, sem saberem,
o mudo brilho das estrelas.
Comovo-me com tais prelúdios.
Muitos nomes tem o princípio do mundo.
As flores negras, conchas transparentes
cuspidas pelo azul soluço das ondas,
fazendo companhia à minha sombra assustada.
Trazíamos o infinito pelas mãos imaculadas.
Um labirinto de pegadas ilegíveis.

Mas tudo isto são apenas palavras,
errantes murmúrios que nada,
nada podem contra o indizível.

***

14

El mundo de la luciérnagas ha invadido mis recuerdos.
Y un corazón diminuto me va brotando en los dedos.

Federico García Lorca, Preludio

De mi sols recordo
un secret tèrbol,
sense culpa i sense intrigues,
al pou fosc de la infància.
Suposo que existir és això:
sucumbir, impiadosament,
a la molsa podrida de la memòria.
El llac deixant endevinar el brunzit
d’insectes que es disputen, sense saber-ho,
la muda brillantor de les estrelles.
Em commoc amb aquests preludis.
Molts noms té el principi del món.
Les flors negres, petxines transparents
escopides pel blau singlot de les ones,
fent companyia a la meva ombra espantada.
Portàvem l’infinit agafat de les mans immaculades.
Un laberint de petges il·legibles.

Però tot això són només paraules,
errants murmuris que res,
res poden contra l’indicible.

***

15

La vie des lucioles semblera étrange et inquiétante, comme si elle était faite de la matière survivante – luminescente, mais pâle et faible, souvent verdâtre – des fantômes. Feux affaiblis ou âmes errantes. Ne nous étonnons pas que l’on puisse suspecter dans le vol incertain des lucioles, la nuit, quelque chose comme une réunion de spectres en miniature, êtres bizarres aux intentions plus ou moins bonnes.

Georges Didi-Huberman, Survivance des Lucioles

Só posso falar do que não sei.
De duelos escandidos e versos desbotados.
Da rendição a perenes despedidas, suspiros audíveis
com que insistimos em amar um destino abstracto.
Por isso me demoro numa beleza gorada,
abrigo onde as feridas não curam,
procurando captar a língua dos afogados.
Para onde se encaminha a sua queda?
Em que tempestade faltarão as suas asas?
Só posso falar das coisas que morrem em silêncio,
do amor que nunca foi, do naufrágio que não veio.
Do precioso ardor, ardendo em teu redor.
Só sei falar da fúria cega,
pedaço maior de uma ternura devorável.
Afinal, só posso falar do nada,
sem dizer uma única palavra.

***

15

La vie des lucioles semblera étrange et inquiétante, comme si elle était faite de la matière survivante – luminescente, mais pâle et faible, souvent verdâtre – des fantômes. Feux affaiblis ou âmes errantes. Ne nous étonnons pas que l’on puisse suspecter dans le vol incertain des lucioles, la nuit, quelque chose comme une réunion de spectres en miniature, êtres bizarres aux intentions plus ou moins bonnes.

Georges Didi-Huberman, Survivance des lucioles

Sols puc parlar del que no sé.
De duels escandits i versos descolorits.
De la rendició a perennes comiats, sospirs audibles
amb què insistim a estimar un destí abstracte.
Per això em demoro en una bellesa covada,
recer on les ferides no es curen,
buscant captar la llengua dels ofegats.
Cap a on s’encamina la seva caiguda?
En quina tempesta els fallaran les ales?
Sols puc parlar de les coses que moren en silenci,
de l’amor que mai va ser, del naufragi que no va ocórrer.
De la preciosa cremor, cremant al teu voltant.
Sols sé parlar de la fúria cega,
tros més gran d’una tendresa devorable.
En resum, sols puc parlar del no-res,
sense dir una única paraula

***

16

Possível definição para um desleixo feliz:

algures,
da algibeira da noite
esgueira-se uma canção,
sem mistério e sem remorsos.

***

16

Possible definició per a un abandó feliç:

en algun lloc,
de la butxaca de la nit
toca el dos una cançó,
sense misteri i sense remordiments.

***

17

Dissolvo-me na paisagem do espanto,
breve isqueiro ávido por detonar a noite.
Durante o rumorejar das folhas,
aproveito a pausa disfarçada de silêncio
para trazer à tona o que me trouxe até aqui.
Sobrevivente à poeira das viagens
e ao sôfrego apetite das lagartixas,
cheguei são e salvo ao meu destino.
E agora, que medito sobre este vago talento
de ser frágil farol que em vão cativa
e afugenta os bichos da floresta,
penso como seria passar por humano:
ter um rosto com ar de gente e no peito,
aos pulos, um coração em chamas.
Conseguiria eu trocar as voltas à distância?
Permaneceria à mercê de sílabas postiças?
Não sei, nunca o saberei.
E assim começo a aprender
a amar o que fui e o que sou:
larva imperfeita,
perecível prodígio da natureza.

Eco nocturno
de um sonho que nunca existiu,
mas que é para sempre.

***

17

Em dissolc en el paisatge de la sorpresa,
breu encenedor àvid per fer detonar la nit.
Durant el remorejar de les fulles,
aprofito la pausa disfressada de silenci
per traure a la llum allò que m’ha portat fins aquí.
Supervivent a la polseguera dels viatges
i al golut apetit de les sargantanes,
vaig arribar sa i estalvi al meu destí.
I ara, que medito sobre aquest vague talent
de ser fràgil far que en va captiva
i fa fugir els animals del bosc,
penso com seria passar per humà:
tenir un rostre amb aire de persona i al pit,
fent bots, un cor en flames.
¿Aconseguiria enganyar la distància?
¿Restaria a la mercè de síl·labes postisses?
No ho sé, mai no ho sabré.
I així començo a aprendre
a estimar el que vaig ser i el que soc:
larva imperfecta,
perible prodigi de la natura.

Eco nocturn
d’un somni que mai no va existir,
però que és per sempre.


 © Ricardo Gil Soeiro e Assírio & Alvim / Grupo Porto Editora.


Anterior Seguinte

keyboard_arrow_up